La vida sense xocolata no és vida, només és anar tirant -Porter O´Neill-

La vida sense la xocolata no és vida, només és anar tirant.  La xocolata és un dels regals més populars de tot el món, especialment per expressar amor.  És un menjar típic de molts dies de festa als Estats Units.  Es pot menjar o beure, i existeix en massa formes per esmentar-les totes.  Conté substàncies químiques naturals que es connecten amb el nivell de serotonina, “l’hormona de l’humor,” al cervell, i s’ha suggerit que l’efecte de la xocolata sobre el cervell imita la sensació de l’amor.  A més, és un estimulant, i té antioxidants saludables.  Tots aquests fets són veritats i comencen a explicar la popularitat de la xocolata, però cap paraula pot descriure el gust i l’experiència de mossegar un tros de xocolata.  Una teoria del seu plaer és que el punt de fusió de la xocolata és una mica menor que la temperatura del cos humà, i per això es fon a la boca.  (De fet, el lema dels dolços de xocolata populars M&Ms és “es fonen a la boca, no a la  mà.”)  Sigui el que sigui, no hi ha cap dubte que la xocolata fa la vida una mica més dolça.

Anuncis

La vida sense amics no és vida, només és anar tirant -Adam Diaz-

La vida sense els amics no és vida, només és anar tirant. Quan era petit, sempre tenia molts amics, i sempre m’importaven molt. La meva mare sempre em deia que els amics no són tan importants, que sempre vénen i van però la família és l’únic que sempre tindràs. La veritat és que encara que la meva família és molt important per a mi, els meus amics, especialment els de DC, s’han convertit en una segona família. Si no fos per ells, crec que em sentiria molt més sol i infeliç. Com que treballo molt, i els meus amics també treballen molt, com a mínim un cop cada setmana ens reunim per prendre una birra o veure una pel-lícula o sopar junts. Crec que el més important és tenir aquest tipus d’escapament per poder suportar totes les responsabilitats de la vida diària. De vegades, quan veig una pel·lícula sol o llegeixo un llibre sol, vull explicar-li a algun dels meus amics. Si no són amb mi, puc enviar un missatge per Facebook o els puc trucar per telèfon per xerrar una estona. Es veritat que de vegades m’agrada estar sol, però també m’agrada tenir l’opció de poder sortir amb els meus amics. A més, els meus amics són molt diversos, i amb ells, puc practicar diferents llengües i aprendre molt sobre diferents països i regions del món. Quan era petit mai pensava que tindria amics de Perú o de Rússia. Crec que tenir molts diners i moltes experiències no està gens malament, però sense amics per compartir-ho no val la pena.

La vida sense la llengua no és la vida, només és anar tirant -Karl Javellana-

La vida sense la llengua no és la vida, només és anar tirant. Fem servir la llengua per construir la nostra realitat. Crec que la llengua és un producte de la societat que la gent fa servir a la vida quotidiana per reconstruir i reproduir les seves relacions i posicions socials entre ells dins la comunitat socio-lingüística que representa la vida de la societat. La relació entre una societat i una llengua és integral i inseparable, perquè la llengua de la societat és la identitat social discursiva que distingeix les persones dins la societat, on aquesta llengua es parla, de les altres persones que no participen lingüísticament i socialment dins el territori físic de la societat i a fora de la seva frontera imaginària. La llengua constitueix una part de la nostra vida social. Sense la llengua no podem produir les nostres expressions sobre les nostres experiències quotidianes mentre estem vivint socialment. Sense la capacitat de comunicació, una persona existeix en solitud, i la seva vida és anar tirant, perquè no pot declarar l’existència ni la seva posició social ni les seves relacions intersubjectives a causa de la incomunicació.