Els documentals

M’agrada veure els documentals perquè solen ser curts i tracten temes diversos. Per alguna raó, solo veure documentals que se centren en el cor dels Estats Units –el heartland es pot dir. Crec que un dels meus preferits és Paper Clips. Es tracte d’un grup d’alumnes de l’escola secundària que fan un treball sobre el Holocaust, recollint clips que representen les persones que els nazis van matar. Ràpidament, el treball es fa cada vegada més gran, i els estudiants s’interessen més i més. No vull revelar-us la resta de la història per si volen veure-lo però a baix incloc un petit vídeo sobre el treball. Vull parlar d’un altre documental que no es es mou al mateix nivel però també aprofundeix en les relaciones personals i la comunitat. Es titula Craigslist Joe. Aquest documental es tracte d’un home que decideix viure per un mes depenent totalment de Craigslist, és a dir, de desconeguts, i volent explorar si existeix encara una comunitat americana. Les experiències que té realment em semblen fantasia per ser tan extraordinàries.

I el trailer de Craigslist Joe:

El poder del pa (i dels pastissos)

Com ja sabeu, m’agrada fer pastissos i hi ha un bloc que sempre llegeixo que es diu Sprinkle Bakes. És d’una dona que abans es guanyava la vida pintant però ara s’ha dedicat a la cuina. Si vau al seu bloc, veureu que encara és artista: dels seus pastissos fa obres d’art amb ingredients que són a vegades força exòtiques. Vaig decidir escriure sobre el bloc perquè acabo de llegir un article a una revista que rebo de la universitat d’on vaig graduar-me sobre el poder del pa per a trobar un espai comú per a les persones de diferents fons socioeconòmics. Una graduada de la meva universitat va rebre el premi Traveler of the Year de National Geographic l’any passat i al article parla de alguns centres comunitaris que va obrir on tothom es pot reunir per a fer pa. Encara que els postres que faig potser no fomenten la tolerància i la diversitat com els pans de la Nadezhda, també són un punt de trobada entre els meus amics: ningú pot resistir-se a un bon pastís. A baix, incloc una foto dels pastissos més famosos que vaig fer: Triple Salted Caramel. Ja que van ser un èxit, no vaig poder treure’ls una foto així que en vaig treure una del bloc que vaig comentar.

Manele, el “Reggaetón” de Romania [Matt]

La música manele és molt popular a Romania. La música té influencies gregues, turques, àrabs, e balcàniques. La influència turca es molt fort i és per la conquesta i presència dels turcs per molts anys als països balcànics. Fins ara, hi ha una població musulmana en Romania. Llavors, moltes melodies del manele son semblants a melodies de altres artistes en altres països de la regió.

També és important saber que la música manele té una influència gitana molt fort. Els cantants sovint són gitanos. Podeu llegir més sobre la influència dels gitanos aquí a Wikipedia.

Moltes personas estan en contra del manele per les seves lletres a vegades sexistes i sexuals. En aquest sentit, és una mica semblant al Reggaetón. La música és molt popular amb la gent jove i els adults no aproven. També la música és de la classe obrera. A sota, us deixo uns exemples de la música. Espero que us agradin!

DENISA , COPILUL DE AUR SI PLAY AJ – Priveste in ochii mei

Nicolae Guta, Cristi Dules Feat.Play AJ – Boom Shakalaka 2012 HD

Graceland

La setmana passada, vaig anar a la casa de Elvis, Graceland, a Memphis, TN. En realitat, la meva parella hi volia anar més que jo, però també m’interessava. Cuan hi vam arribar, vam adonar que havien transformat la casa en un espectacle total. Suposo que això no ha de sorprendre’m.

Abans de anar-hi, no sabia molt sobre Elvis però van explicar-nos la seva vida per la casa, que semblava ser el seu refugi. Havia crescut pobre, de fet, el seu pare va passar temps a la presó perquè va falsificar un xec de cinc dolars. Cuan va enriquir-se, va comprar un Cadillac rosat per a la seva mare, i Graceland, la seva casa, on va viure toda la seva família. No havia adonat que era força progressista per a aquella època. La seva indumentària va provocar una controvèrsia per ser tan extravagant i cuan va aparèixer a un programa de televisió el van filmar només la cara i li van demanar que portés un esmòquing tradicional. També era molt generós; souvint regalava un dels seus cotxes –en tenia molts– a algun dels seus admiradors. Algunes dades sobre la estrella de la música rock més cèlebre que potser no sabíeu.

Després de tot, em va agradar moltíssim la visita, més del que pensava. ¿Vosaltres heu visitat algun lloc famós que no us interessava massa però que va acabar sent una experiència fascinante?

La meva habitació preferida: 

Peter i jo a l’entrada de Graceland: