El ladino – la llengua dels jueus sefardites [Matt]

El ladino és una llengua molt antiga que parlen els jueus amb origen ibèric.  Com molts ja saben, hi havia molts jueus en tota la península ibèrica fins el segle XVI quan es expulsen per la Inquisició.  És important saber que hi ha molts grups diferents de jueus.  També existeixen els jueus de Europa de l’Est qui es diuen “Ashkenazim”.  Per a més informació sobre els grups diferents, podeu llegir aquest article: http://www.jewfaq.org/ashkseph.htm.  Ara vull parlar sobre el jueus sefardites.  Després de la seva expulsió de Espanya, molts sefardites continuavem parlant la llengua que parlaven en Espanya.  Però com els jueus vivien en diferents parts de la península, la llengua que continuavem parlant a la diàspora tenia aspectes de totes las llenguas ibèricas, no només el espanyol.  Per exemple, el ladino té una jota precisament com la portuguesa o la catalana.  També es utilitza “el”, “la”, “los”, “las” abans de paraules de posesió.  Per exemple, “los sus brazos” (els seus braços).  La “s” entre vocals es diu com la “s” portuguesa o catalana en aquesta situació.  Per a més informació sobre el ladino, podeu escoltar aquest segment de NPR: http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=1554187.  També es una llengua en risc de desaparició amb pocs parlants avui.  Però es preserva per la música.  Podeu escoltar una canço bonica aquí: